SOS La Kabylie est calcinée

Depuis le lundi 09 aout 2021, la Kabylie est en proie de violents incendies.

Plusieurs villages ont été encerclés par des flammes impressionnantes, ce qui a causé la fuite des villageois , en laissant derrière eux que des maisons brulées et des têtes de bétails calcinées.

On a signalé aussi la mort de plusieurs personnes, brulées ou asphyxiées, par ces feux sans oublier le nombre important de personnes blessées. Mais pourquoi plusieurs départs de feux au même moment ? Et pourquoi ces feux ont encerclé des villages ?

L’agonie d’un régime

Face à la chute des prix du baril de pétrole, la crise économique mondiale et la crise sanitaire du Corona Virus, l’Algérie s’est retrouvée incapable de contrôler la situation et d’offrir le minimum nécessaire à sa population livrée à elle-même. Les différentes régions d’Algérie se sont retrouvées en manque d’eau potable, de produits alimentaires de première nécessité, coupures fréquentes d’électricité, chômage endémique, cherté de la vie, etc.

Politiquement, le régime algérien s’est lancé dans une politique répressive : restriction du champ d’expression libre, arrestations arbitraires et emprisonnements des opposants politiques de différentes tendances politiques. Les passages forcés des élections organisées par le régime, depuis les élections présidentielles jusqu’aux dernières législatives en passant par le référendum sur la nouvelle constitution, ont creusé davantage le fossé entre un régime qui tient à ses anciennes pratiques et un peuple qui aspire un changement radical.

L’esprit frondeur de la Kabylie, durant le mouvement du « Hirak » et bien avant ce mouvement, a toujours fait peur au régime algérien. La Kabylie a toujours été sous le viseur du régime militaro-bourgeois algérien, dérangé par la radicalité subversive des masses en lutte.

La grande mobilisation de la Kabylie, durant cette période de crise sanitaire, a montré les limites d’un État incapable d’assurer le minimum vital à sa population.

L’entraide et la solidarité de sa population, en Kabylie ou à l’étranger, pour récolter de l’argent et acheminer, pour les centres hospitaliers, des concentrateurs d’oxygène, a dérangé un régime qui a commencé à ressentir sa fragilité face à l’autogestion des populations en Kabylie.

Le régime algérien tente inlassablement de briser toute dynamique autogérée qui pourra saper ses fondements et mettre son existence en péril. Il est dans une phase où il doit tout faire pour préserver son règne : arrestations des militants politiques, assassinats politiques, feux de forêts, etc.

Patriotes d’une patrie opprimée ! Patriotes d’une patrie martyrisée !

Mobilisons-nous en comités autonomes et autogérés contre un régime pyromane, mafieux et inhumain !

À bas le capitalisme ! à bas le régime criminel algérien !

Liberté aux détenus politiques ; Non au terrorisme environnemental ;

Pour une solidarité effective entre les populations de Kabylie et d’Algérie ;

Pour une vraie révolution en Algérie et en Kabylie.

Collectif SOS la Kabylie est calcinée 11/08/2021

Amar Benhamouche
Amar Benhamouche
Publications: 49

Un commentaire

  1. A BUH A LMUMNIN
    Ayatma, ayesetma azul fellawen sumata.
    Tamezwarut ad sraḥmeɣ ɣef terwiḥin n wid d ţid akkw yewwi wattan Covid19 d wid tečča tmest, u ad ɛzziɣ tiwaculin ig meḍruren.amakken ad sirmeɣ ad ters talwit deg wulawen n tarwa n tmurt Taqvaylit yečča ujajiḥ n tmest d uɣuṛaṛ, yedmen tirwiḥin n yemdanen akk d yal kra tezdeɣ tudert seg yemɣan d iɣerṣiwen, wexxam, d wid n teẓgi, yakw d ibeɛɛac, d teɣwraṣin. terɣa lqaɛa n Tmurt Taqvaylit. Nous vivons un génocide programmé, une tragédie humanitaire et écologique.
    Qaṛen wayetmaten neɣ Imaṣriyen: « Tiṭṭ teţwali ma d afus wezzil ». imi lqerḥ n terɣi id yernan ɣef lqerḥ n waṭan Covid id yernan ɣef ljerḥ n wul ɣef wid akkw yeţwaḥevsen di lvaṭel sɣur adavu amharsan azzayri d lqerḥ yessenzafen.
    Tiṭṭ teţru, ul yejreḥ, tassa tuḍen. Ma d allaɣ iɛaṛṛeḍ ad yefhem timsal, yal m’ ara-ɣ-d-awḍent tugniwin tiqerḥanin, iɣ d-itekken s ţawil n iẓeṭwan imettanen ( réseaux sociaux), imi allalen unṣiven n uṣiweḏ̣ n isallen čuṛen d ţikerkas d uɣuṛṛu s wezgen n tideţ id zuzuren tikwal.
    ɣas ulama ur ɣfilen ara wid seg imeɣnasen ilelliyen yezgan qedcen deg wennar n tsertit, wid yecfan i tuqsiḥin ig ɛeddan ɣef weɣref aqvayli seg 1962 ar assa, ur ǧin ara seg lwajev nsen xebṛen-aɣ-d, caren-d i umaḏ̣al s lhem id yeţheggi udavu azzayri aɛrav-imeslem amharsan i tmurt n yeqvayliyen, ( intiqamen min duɛat al’istiqlal alqabayel alladina yaddaɛi ennahum infiṣaliyun)
    Aṭṭas seg iɣerfan n lezzayer niḍen, ula kra seg watmaten neɣ leqvayel, ig umnen , sawalen s tekti agi taciṭanit, belli nekwni nevɣa a nevḍu Lezzayer, mazal-iten ckenṭeḍen di tmacahuţ n Lezzayer tamurt yiwet, aɣref yiwen, Din yiwen ,tutlayt yiwet , anagraw aserti yiwen. Yetmekken ţţun dakken asmi teffeɣ Fransa si tmurt ; adavu amharsan i yesvedd ugaraw n tlisa lawan enni ( l’armée des frontières) iḥeţţem fellasen ayenni mebla ma ycaweṛ- iten : ur yenṭiq ara Benbella, imiren mebla laḥya :  » Aldjazayer arḍ Ɛarabiya…ḥna ɛreb » Imir i vdant tkerkas, imir i yevda uɣuṛṛu.
    Zdat n lvaṭel enni, kren-d leqvayel ad zelzen Lezzayer akken ad ɣeḍlen awanek azzayri svedden wid ur nessuffeɣ ula ţarṣaṣt mgal Fransa; maca iɣerfan izzayriyen nniḍen ur-d-giren ara iman nsen ar umennuɣ, u yerna adavu mi yugad at ɣeḍlen yeqvayliyen, isas-d taluft n trad uk d Lmarruk ɣef tlisa id eǧǧa Fransa. dɣa yewwet iɣisi deg imjuhad iqvayliyen , aḥric ameqran ruḥen ad ennaɣen d Lmerruk, aḥric id yegwran ur iṣaweḍ ara ad yemnaɛ iserdasen izzayriyen ad kecmen tudrin tiqvayliyin. yeḍra imir wayen yeḍṛan n lvaṭel ɣef tarwa n tmurt Taqvaylit yeččan tiɣṛit, wa nɣant wa ɛegvent, wa nfant. Akken diɣak aţefcel tegrawla taqvaylit tamagdayt, yessexdem udavu azzayri amaynut, iɣerfan nniḍen s tkerkas ines , fɣen di temdinin, ar iverdan, la ţsuɣun:  » sebɛa snin barakat » Aţah ticehhimt tamezwarut.
    Imeɣnasen imunanen yemmegren ɣer leḥvas, sen l Covid ar azekka, ur ellin ara d  » l’infiṣaliyin » lumaɛni d ilelliyen, yekkaten ad ḥellin tilelli i weɣref aqvayli, ula i yiɣerfan niḍen Tagrawla nsen d ţin n talwit d tsertit d wezref agraɣlan, yesvedden lḥaq i wefraniman n yal aɣref yevɣan timunent. Ur d -cetlen ara seg imeqhar yeţḥeţţimen levɣi nsen mebla cwaṛ. Imeɣnasen n tugdut d layikit d timunent, sersen -d ar tɣerɣert n lemcawṛa, asenfare nwefraniman akken yal aqvayli ad yextiṛ s levɣi ines , ger IH naɣ ALA i timunent n tmurt taqvaylit mgal tamurt n Lezzayer. Ma d IH ara d-yefɣen s tegwti seg tefranin, anamek ines d’akken Tamurt taqvaylita ţesɛu awanek is , ara d-ḥuddent tlisa,ama deg wakal ama deg yilel, ama deg yigenni, a ţesɛu anagraw ines aserti adaxli, averrani, anagraw ines adamsi, anagraw almadan, anagraw n tezmert,atg…d wayen akkw ig cudden ar tnekkit ( tutlayt, idles, amezruy). Ma d ALA id yufraren s tegwti, ad teqqim tmurt Taqvaylit, d tamnaṭ seg temnaḍin niḍen di Lezzayer, a teqqim daw udavu azzayri,, aqvuṛ naɣ amaynut, ɣas ulama teţunefk as timanit tawesɛant.
    Di tmuɣli n udavu amharsan azzayri, yezga weɣref aqvayli d neţţa dima id acangu adaxli n Lezzayer send 1962. Imi d win yeṭfen di tnekkit is, di tutlayt is, deg yedles ines, deg umezruy ines akkw d tlelli ines. Yečča ticehhimt tamezwarut asmi id yekker di 1963 , ur tdum ara tnekra tagrawliwt enni, imi alasi id yeffeɣ yefcel si trad mgal Fransa( acku d neţţa ig fkan tazmert is irkwel deg umennuɣ), imi diɣen ur d -yufi ara ar yidis is aɣref niḍen.
    Dɣa seg yimir tezga teɛdawit akkw d udavu azzayri, maca tanekra tetveɛ tayeḍ, ticehhimt tetveɛ tayeḍ: tadyant n tefsut n 80, tin 81, tin 88, tin 2001. yenna yas waɛrav asemmam: » ya maḥgurti ya benti »
    Ayagi akkw necfa yas-d ; ma neţţu belli dima aɣref aqvayli yeţţaf-d iman is waḥdes, nteddu ar tcehhimt yugaren tiyaḍ.

    Mbad lejrima i xedmen ijadarmiyen n udavu amharsan azzayri mgal ilmeẓyen nneɣ di 2001 id yefɣen s iverdan ifassen d ilmawen, mgal titat n tmenɣit n Nvi nneɣ ameɣṛas Matoub Lounas. d waṭas n wallaɣen n tarwa taqvaylit i teḥweṣ tɛecreţ taverkant , naɣ ma neţţu tikli nni i ddan sin ar revɛa imelyan n yeqvayliyen ar Lezzayer tamaneɣt, anida id ufan iman nsen ger sin icanga , imsulta, ivoiyuten id sufɣen si lḥevs, akkw d imezdaɣ n tmanaɣt isen d-isɣamen.
    Send tallit n 2001 ar ass enni , iqvayliyen suturen kan Timanit i tmurt n yiqvayliyen ; tura levɣi neɣ d Timunent , s umennuɣ n tsertit tadiplumasit, talwit , yevnan ɣef lsas n izerfan n wemdan d iɣerfan yersen di tseqqamuţ n leǧnas yedduklen.
    Amennuɣ n yeqvayliyen imunanen, aserti; yejved-d ameẓẓuɣ i yizzayriyen yevɣan ad yeɣli udavu amesvaṭli , dɣa xelqen-d amussu n « Ḥrak » yaɛni  » Aḥerkuc » s teqvaylit.Maci muḥal, deffir wanecta d amgarad id yelfan ger « les clans au pouvoir » id yekka : lǧiha nsen yevɣan ad qimen di leḥkum s usveddi i tikelt niḍen ar tefranin n tselwayt, win yezgan yakan d’aselway, amuḍin (grabataire)- tamḥeqranit agi n udavu mgal izzayriyen, tikelta tugaritent akkw- ayen yeǧǧan lɣaci n temdinin fɣen-d , meɣlen-d s iverdan d imelyan, s tin n talwit d tagmaţ ( une foule pacifique).
    Iswi n l ḥarkuc d aɣelluy n udavu n les généraux:  » yetneḥḥaw gaɛ », d asveddi n Lezzayer tamaynut ; maca ur ivan wacemma seg usenfaṛ ametti, asertan, nsen ma yegzisti?
    Iswi n yeqvayliyen imunanen, xerṣum Amussu n wafraniman dayen niḍen, neţţa yegla-d s’usenfar i tmurt taqvaylit , d yeţţaken tiririt i yal tuţra : ama di tsertit, ama di tdamsa, ama deg unagraw almadlan, ama di temsal n tesnakta ( l’idéologie); le projet de société i yevɣa i tarwa n tmurt taqvaylit.
    Adavu amharsan azzayri tezlez tegwniţ-enni, yewwet ad iṛeṣṣi tazmert ines akken inum, s tkerkas d uɣuṛṛu, s tefranin; maca aɣref aqvayli yenna ala i tefranin . Tamurt taqvaylit tufrar-ed d neţţat i yeksen ɣef yiris taṣavt ( l’officialité) n udavu seg tefranin n tselway, ar tefranin n tmendawt, ar tid n tejmaɛt taɣlnawt tagdudant -0 votants- l’ Etat a perdu toute légitimité sur la Kabylie. Ula d l Ḥarkuc yessawel i wegzam n tefranin tinuggura.
    Imi ig wala teddun yizzayriyen as fɣen afus, yesɣam-d i lvaṭel, yemmekta-d acangu ines adaxli umi yevɣa as iɛawed ticehhimt akken izzayriyen ad erren aḍar u ad fken mayna. Dɣa yevra-d iḍan-is akken ad čaṛen leḥvas-is s imeɣnasen iqvayliyen , akkenni ad iseqdec ahil nni id ihegga di Sidi Belabbas, neţţa lwaḥid isenselmen, asenfar umi semman » kabyle » Yerna-d wehdum n waṭan Covid19, is yefkan afud akken ad iɛemmed i nger n yeqvayliyen; tagara lemkemmel -is d ahdum n wesṛaɣ n tudrin n leqvayel, di yal tamnaṭ n tmurt Taqvaylit umi d-yesɣam ( la politique de la terre brûlée au vu et au su du monde entier, une guerre déclarée, un génocide programmé, un désastre humanitaire et écologique.
    jusqu’où ira le sinisme du pouvoir colonial algéro-arabo-islamique dans sa guerre contre un peuple pacifique, qui demande juste son indépendance , par la non-violence?
    LA KABYLIE RENAITRA DE SES CENDRES ET BRILLERA AU FIRMAMENT DES NATIONS

Les commentaires sont fermés.